Salta al contingut
VECINALIA / Lloguers

Què revisar en un lloguer d’habitatge habitual?

Comprova els teus drets abans de signar, renovar o deixar l’habitatge.

Les regles del contracte depenen de si l’habitatge és la teva residència habitual, de quan es va signar i de qui el lloga.

Revisió de fonts oficials:

Informació general i orientativa. No constitueix assessorament jurídic individualitzat.

L’essencial

  • L’habitatge habitual cobreix una necessitat permanent d’habitatge.
  • La data de signatura pot canviar les regles aplicables.
  • Distingeix renda inicial i actualització d’un contracte vigent.
  • Comprova els requisits de la teva comunitat autònoma i municipi.

Què cal comprovar i què pot canviar

Comprovacions clau segons la modalitat
SituacióQuè cal comprovarQuè pot canviar
Identificar el contracteÚs habitual, data i identitat de l’arrendador.La classificació del lloguer i les regles aplicables.
Revisar les condicionsClàusula de renda, ubicació i condicions de zona tensionada.Les obligacions i condicions que necessites aclarir.
Abans de decidirMotiu de sortida, avisos i pròrrogues.Les comprovacions específiques necessàries per al teu cas.

Què cal comprovar

Les dades que canvien la resposta

  • Data del contracte i dels avisos.
  • Ús real de l’immoble.
  • Comunitat autònoma i municipi.
  • Qui signa i amb quina capacitat.
  • Ús habitual, data i identitat de l’arrendador.
  • Clàusula de renda, ubicació i condicions de zona tensionada.
  • Motiu de sortida, avisos i pròrrogues.

Documents que necessites

  • Contracte i annexos, data de signatura i comunicacions amb justificant de recepció.
  • Adreça, comunitat autònoma, municipi i ús real de l’immoble.
  • Data de lliurament, inventari, renda anterior si escau, garanties i avisos.

Què cal tenir en compte

La normativa que s’aplica al teu contracte pot variar segons quan es va signar, el tipus de lloguer i on es troba l’immoble. Els terminis i les regles d’aquesta pàgina corresponen al cas que s’hi descriu; abans d’aplicar-los a un altre tipus de lloguer, cal comprovar si també hi són aplicables.

Aquesta informació general t’ajuda a entendre la normativa aplicable. La resposta per al teu cas dependrà de les condicions del contracte i de les circumstàncies concretes.

Què pots fer ara

  1. Reuneix les dades del teu cas

    Abans d’aplicar una regla, comprova per a què s’utilitza l’immoble, qui signa el contracte, la data i els documents disponibles.

  2. Aclareix els dubtes abans d’actuar

    Si falta informació, demana que te l’aclareixin abans de decidir. Guarda els documents i les comunicacions. Signar un contracte no substitueix els permisos que pugui necessitar l’immoble o l’activitat.

Exemple pràctic

Un contracte anual d’habitatge habitual pot tenir pròrrogues legals: revisa’n la data i el règim abans d’acceptar la sortida a l’any.

Quan cal demanar una revisió del cas

Si hi ha desacord sobre la causa, contracte antic, requeriment judicial o dubte sobre permisos, sol·licita una revisió amb els documents abans de fixar dates o assumir costos.

Errors que cal evitar

  • Aplicar les regles d’un altre tipus de lloguer sense comprovar l’ús real.
  • Calcular terminis sense revisar la data i els avisos del contracte.
  • Acceptar obligacions o costos sense guardar els documents que els expliquen.

Quina norma s’aplica

Normativa estatal

Habitatge habitual i annexos

L’habitatge habitual es defineix per la destinació primordial: satisfer una necessitat permanent d’habitatge. El títol II de la LAU protegeix l’arrendatari; una clàusula que empitjori els seus drets és nul·la llevat d’autorització legal.

L’art. 2.2 estén el règim d’habitatge al mobiliari, trasters, places de garatge i altres dependències cedides com a accessoris pel mateix arrendador. El règim excepcional de l’art. 4.2 per a habitatges de més de 300 m² o renda anual superior a 5,5 vegades l’SMI anual requereix una revisió diferent.

Durada i pròrrogues obligatòries

En contractes ordinaris d’habitatge celebrats des del 6 de març de 2019, si el termini pactat és inferior a cinc anys —set si l’arrendador és persona jurídica—, hi ha pròrrogues anuals obligatòries fins a assolir aquest mínim. El llogater pot no renovar avisant amb almenys trenta dies abans del venciment del contracte o de la pròrroga.

El còmput comença en contractar o en posar l’habitatge a disposició, si això passa després.

Avisos per no renovar

En aquest règim, un cop complerts almenys cinc o set anys, l’arrendador ha d’avisar amb quatre mesos i el llogater amb dos mesos per evitar la pròrroga de l’art. 10.1. Sense avís, hi ha anualitats fins a tres anys més; durant aquestes anualitats el llogater pot no renovar amb un mes d’antelació.

Un termini pactat més llarg i les pròrrogues extraordinàries poden canviar el moment de sortida.

Pròrrogues extraordinàries

La redacció de la Ley 12/2023 preveu, en acabar les pròrrogues dels arts. 9.1 o 10.1, una pròrroga sol·licitada de fins a un any per vulnerabilitat acreditada amb informe de serveis socials emès en l’últim any: és obligatòria per al gran tenidor llevat de nou contracte. En zona tensionada vigent preveu, a petició del llogater, anualitats fins a tres anys, amb les excepcions de l’art. 10.3.

La DT 4 manté el règim dels contractes anteriors a la Ley 12/2023; per saber si aquestes pròrrogues s’apliquen a un contracte anterior, cal revisar-ne la data i la normativa que el regula.

Sortida anticipada del llogater

Per als contractes d’habitatge subjectes a l’art. 11 introduït el 2013, el llogater pot desistir després d’almenys sis mesos, amb trenta dies d’avís. Només si es va pactar, la indemnització pot ser d’una mensualitat de la renda vigent per cada any que resti del contracte, amb proporció per a fraccions d’any.

No és una penalització automàtica ni la regla d’un local.

Recuperació de l’habitatge per necessitat

En el règim vigent des de març de 2019, recuperar per necessitat exigeix arrendador persona física, que hagi passat el primer any i una clàusula expressa incorporada en celebrar el contracte. La necessitat ha de ser la prevista a l’art. 9.3 per al mateix arrendador, familiars de primer grau o cònjuge en els supòsits judicials indicats; cal comunicar-ne la causa amb almenys dos mesos.

No n’hi ha prou amb voler vendre o llogar més car.

Si es ven l’habitatge

Vendre no extingeix automàticament el lloguer: en la redacció aplicable des de març de 2019, el comprador se subroga durant els cinc primers anys, o set si l’arrendador anterior era persona jurídica. Per a terminis superiors hi ha excepcions vinculades a la protecció registral del comprador i possibles indemnitzacions; un contracte antic o una execució requereixen la seva anàlisi.

Cessió i subarrendament d’habitatge

Si el contracte principal és d’habitatge subjecte al títol II, cedir-lo exigeix consentiment escrit de l’arrendador. El subarrendament només pot ser parcial i també necessita consentiment escrit; el preu no pot superar el de l’arrendament i acaba quan acaba el dret de l’arrendatari principal.

Llogar directament una habitació com a propietari no és el mateix que subarrendar-la com a llogater.

Fiança i garanties addicionals

La fiança legal en metàl·lic és d’una mensualitat en habitatge i de dues en ús diferent d’habitatge. No és l’últim mes de renda.

En habitatge sota el règim de març de 2019, per a contractes de fins a cinc anys —set amb arrendador persona jurídica—, la garantia addicional no pot excedir dues mensualitats. Aquest límit no s’estén automàticament a locals ni a contractes antics.

L’actualització de la fiança segueix les condicions de l’art. 36.2–3.

Despeses i gestió immobiliària

Repercutir despeses generals no individualitzables requereix pacte escrit amb l’import anual en contractar; els consums mesurats amb comptador corresponen al llogater. En el règim d’habitatge introduït per la Ley 12/2023, les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte són de l’arrendador.

La data del contracte i la DT 4 importen: no s’aplica aquesta reforma sense més a un contracte anterior. En zona tensionada, un nou contracte ha de revisar també la prohibició de nous càrrecs de l’art. 17.6.

Conservació i petites reparacions

Si la reparació és necessària per conservar l’habitatge habitable i el deteriorament no és imputable al llogater, correspon a l’arrendador, sense apujar per això la renda. El llogater assumeix les petites reparacions que exigeix el desgast per ús ordinari i els danys que li siguin imputables.

La LAU no fixa un import universal per decidir què és una petita reparació.

Nou lloguer en zona tensionada

En una zona tensionada amb declaració vigent, un nou lloguer d’habitatge ha de comprovar l’art. 17.6: l’última renda d’habitatge habitual vigent en els cinc anys anteriors, actualitzada segons la clàusula, i la prohibició d’afegir despeses abans no repercutides. L’increment excepcional de fins al 10 % exigeix un dels supòsits acreditats de l’article: determinades rehabilitacions, millora energètica o d’accessibilitat, o durada protegida de deu anys.

No n’hi ha prou amb una reforma cosmètica.

Quan intervé l’IRAV

L’IRAV de l’INE funciona com a límit per a l’actualització anual; no autoritza per si sol una pujada ni substitueix la clàusula per un increment obligatori. L’explicació oficial de l’INE l’aplica a contractes signats amb posterioritat al 26 de maig de 2023, des de 2025.

Consulta la dada oficial que correspongui a l’anualitat: no utilitzis un percentatge fix per a tot el 2026. L’IRAV d’actualització i el sistema de referència per fixar la renda inicial són eines diferents.

Comprovacions autonòmiques i municipals

Fora de Catalunya, confirma els requisits autonòmics de dipòsit de fiança, habitabilitat i turisme que afectin el teu cas. Per a llicències, activitat, urbanisme i usos consulta l’ajuntament de l’immoble. Aquesta pàgina no acredita l’autorització d’un immoble concret.

Preguntes freqüents

Quina norma he de comprovar primer?

L’habitatge habitual es defineix per la destinació primordial: satisfer una necessitat permanent d’habitatge. El títol II de la LAU protegeix l’arrendatari; una clàusula que empitjori els seus drets és nul·la llevat d’autorització legal.

L’art. 2.2 estén el règim d’habitatge al mobiliari, trasters, places de garatge i altres dependències cedides com a accessoris pel mateix arrendador. El règim excepcional de l’art. 4.2 per a habitatges de més de 300 m² o renda anual superior a 5,5 vegades l’SMI anual requereix una revisió diferent.

Veure l’explicació i les fonts →

Fonts oficials utilitzades

Fonts revisades el 03/10/2026. Els enllaços de cada regla identifiquen els articles utilitzats.

Guies per continuar amb la teva situació

El teu cas és concret? Planteja’l →

T’ha estat útil? Comparteix-ho

WhatsAppFacebookXCorreu
Instagram i TikTok

Tria l’aplicació al menú Comparteix si el dispositiu l’ofereix, o copia l’enllaç per enganxar-lo allà.